Arxiu de la categoria: Truc 1

CAMPAMENTS D’HIVERN TRUC 1

Vem quedar a les 8:30 a Sant Andreu, un cop arribat allà ens vam trobar una petita sorpresa, era l’Arnau Ortiz l’excap, que va acompanyar-nos els dos primers dies de campaments. Un cop tots estavem tots reunits vam anar a buscar el tren que ens portava fins a Torelló

Un cop arribat allà haviem de caminar fins a la casa, que estava al costat de Sant Pere de Torelló, un poble a uns 5km de l’estació. Un cop arribats vam estar explorant la casa i instal·lant-nos fins que va ser l’hora de dinar.

Ben dinat vam fer dos activitats, una preparada per el nostre animador, el Pau i l’altre l’Ester. Primer vem fer la del Pau, que era una activitat de reflexió sobre el treball en equip, que ens va portar a un debat molt interessant sobre el procés de treball, l’objectiu d’aquest i les relacions que s’hi veuen involucrades. Després de pensar tant, vam fer un descans, però no molt llarg, ja que encara quedava l’activitat de l’Ester. Aquesta era de progrés personal, i consistia en dibuixar un animal que representés com ens sentim en diferents aspectes de la nostra vida com el cau, estudis, amics, etc. Després ho vam posar en comú per així conèixer-nos millor entre tots.

Després de fer aquestes activitats vam estar una estona parlant mentres alguns estaven fent el sopar, i quan van acabar vam menjar.

Aquella nit l’Arnau ens va portar un joc de cartes per jugar entre tots, i això va ser el joc de nit. En acabar vam anar a dormir.

Ens vam llevar d’hora, ja que havíem de marxar d’excursió, però abans havíem d’esmorzar per tenir energia, i per escalfar vam fer un bon dia mogut. Després ens vam posar a caminar. L’objectiu era arribar al Santuari de Bellmunt, que estava a uns 8km de la casa a la que estàvem.

El camí va ser més dur del que ens esperàvem, però vam arribar, molt cansats, però ho vam aconseguir. Un cop a dalt va valdre la pena, les vistes eres precioses, la migdiada que vam fer va ser fantàstica, i el pa amb fuet que vam dinar era deliciós.

Tot i que s’hi estava molt bé al Santuari, no ens hi podiem quedar per sempre així que vam baixar.

Al arribar a la casa vam estar una estona descansant als sofas, i al cap d’una estona vam començar l’activitat del cinefòrum preparada per el Guillem i el Cesc, així que vam veure la pel·lícula “El Club de la Lucha” va ser molt interessant, i ens van sorgir molts dubtes i inquietuds que vam debatre al acabar.

Després d’un llarg dia vam sopar i vam anar a dormir que estàvem cansats.

L’últim dia sencer de campaments començava amb un bon esmorzar i després vam fer una activitat de reflexió personal preparada per el Joan, era l’arbre de la vida, on hi havien diferents preguntes per reflexionar sobre la nostra vida que ens anava preparant per al consell de la tarda.

Després d’una bona estona fent l’activitat de manera individual vam anar fent el donar, i en acabar vam dinar.

Després ens esperava un llarg consell de promeses, en el que tothom va obrir-se a la unitat per analitzar i millorar aspectes seus. Van ser unes quantes hores de consell, però van passar bastant ràpid, ja que estàvem tots concentrats i aportant coses.

En acabar aquest consell vam sopar i tocava la vetlla. L’havia preparat l’Oriol i el Joan, i consistia en patates, llaminadures i molta música, vam estar ballant fins a que no podíem més i quan ja es notava la son vam anar a dormir.

L’endemà ens vam llevar tard, ja que la nit anterior ens n’haviem anat a dormir tard.

Després d’esmorzar ens vam posar la camisa i el foulard per fer la ceremònia, on tots els promesaires diem la nostra promesa i la cremem.

Un cop acabada la cerimònia ens vam posar les piles amb el nostres projecte i vam fer una activitat que havien preparat els animador, després de pensar en els nostres interessos i separar-nos en grups depenent d’aquesta, vam dinar, recollir la casa i fer-nos la moxila. 

Un cop recollit i netejat tot, i tots preparats per marxar vam fer la revisió dels campaments, per aprendre dels errors i millorar.

Després de la revisió ens vam posar les motxilles i ens varem posar a caminar cap a l’estació.

Finalment vam arribar després d’una caminadeta vam agafar el tren i cop arribat a Barcelona es van donar per acabats els campaments d’hivern.

Visca al Kipling, Sempre a punt !

segona excurió de truc 1

El dissabte 29, els Truc vam quedar a Sagrera per anar a la nostra segona excursió com a trucaires.

Un cop arribat al ranxo, en Dani, el propietari ens va  fer un tour per ensenyar-nos-ho tot, vam conèixer al Santana un gos que va arribar a ser un nou amic de l’unitat, també vam conèixer a set cavalls i a totes les aus que vivien allà.

Després d’aquesta volta ens vam posar a treballar.

En Dani ens va donar diverses coses a fer, i vam dividir-nos en grups per tal de ser més eficients. Uns quants vam podar dos arbres, uns altres vam netejar el galliner que estava ple de pols, uns vam tallar la gespa, i per últim uns vam netejar una sala on anteriorment hi havien viscut porcs, i on feia una forta pudor, que vam aconseguir treure a base de molta aigua.

Després d’un matí de treball, vam recuperar-nos amb un pica-pica que ens havia preparat en Dani, i posteriorment vam dinar.

A la tarda vam anar a buscar 3 cavalls, vam respatllar-los i els hi vam treure la terra de les peülles

Més tard en Sergi, ens va deixar montar al Thor un dels cavalls que haviem estat respatllant, així que uns quants, només els que van voler, vam anar pujant al cavall, i guiats per en Dani vam fer un parell de voltes cadascú sobre l’animal.

A les 6 de la tarda, quan ja es va fer fosc, vam fer una foguera i mentres descansavem al seu voltant, menjàvem uns melindros amb xocolata calenta que ens havia preparat en Dani

Al cap d’unes hores vam sopar una sopa de fideus, que va anar molt bé, ja que començava a refrescar, pel segon plat teniem una petita barbacoa feta per nosaltres aprofitant les brases de la foguera.  

Abans d’anar a dormir vem fer uns jocs tranquils, però molt divertits, i en acabat vam anar a dormir.

El diumenge 28 vam aixecar-nos tard. Després d’un bon esmorzar vam acompanyar al Sergi fins a un lloc on hi havia un tronc mort que s’havia de talar, nosaltres no podíem fer-ho ja que es necessitava una serra mecànica, així que va fer-ho en Dani, el que vam fer nosaltres va ser treure troncs i branques velles que anava tallant ell, els moviem de lloc i els tallàvem per tal de que fossin aprofitables per fer més fogueres en un futur.

Un cop fet això vam dinar i després vam començar a recollir la casa i a netejar, deixant-ho tot millor de com ho havíem trobat. Vam fer-nos les motxilles i vam dir adéu als animals que haviem conegut. El Sergi va ser molt amable, com sempre, i ens va portar les motxilles a l’estació amb la seva furgoneta.

Un cop pujat al tren, vam arribar a Barcelona sense complicacions, i va acabar l’excursió.

Visca al Kipling, Sempre a Punt !





comencem el curs amb la PRETRUK

Curs nou, i una nova unitat que comença la seva experiència trucaire.

La Pretruk va tenir lloc el cap de setmana passat, i no va començar de la millor manera. Primer ens vam equivocar de tren i vam agafar la direcció contrària. Un cop a Sabadell, havíem d’agafar un Bus per tal d’arribar a Sant Llorenç de Savall, i aquest va arribar 10 minuts tard i amb una averia a la porta que impedia que aquesta es tanqués. Després de 40 minuts d’espera van canviar el vehicle, i una hora més tard del previst vam arribar al cau de St Llorenç.

Allà vam fer una gincama improvisada que consistia en trobar una caixa que els del cau ens havien deixat amb els claus a dins.

Un cop el cau obert, abans de dinar, els de Truc 2 van preparar una activitat introductòria sobre què és Truc. Va ser lleugera i productiva.

Després de dinar vam anar a fer uns xuts i uns voleis a unes pistes d’allà el costat, per tal de suar una mica abans de seguir amb el plàning de l’excursió.

Truc 1 i 2 es van separar per tal de tenir espai de cau. Allà, cada unitat va aprofitar per parlar i avançar les seves coses.

Un cop reunits de nou vam realitzar una activitat lúdica amb format joc de taula, on per equips superàvem una sèrie de proves i sumàvem punts fins a esdevenir campions.

Després de sopar vam fer un joc de nit curiós: una barreja entre la bandera i escacs humans. L’habilitat dels dos equips per amagar la bandera va ser tant gran que la partida va resultar interminable i va haver d’acabar en taules.

 

Amb el bonanit acabat i el dia a punt de concloure, vam reempendre l’activitat lúdica de la tarda de manera espontània per tal d’acabar junts el dia i de forma divertida mentre sonava de fons el nou disc d’SKA-P.

L’endemà vam fer una curiosa activitat que tractava sobre l’art i el concepte d’art actual influït per les xarxes socials. Després d’un breu debat, on havíem d’establir una definició conjunta d’art, per parelles vam haver d’aplicar aquella definició a les xarxes socials.
Un cop més, comencem l’any amb bon humor i bones sensacions, i seguim endavant, seguim sumant excursions i experiències al cau.

L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

Truc 1 a l’excursió del 3r Trimestre

El divendres abans de l’excursió, el tren amenaçava marxar sense nosaltres cap a Ribes de Freser. Però una extrema puntualitat per part de tots els membres de Truc 1 i les alarmes ben posades a hores inusuals van aconseguir reunir-nos ben aviat a La Sagrera, encara amb algun llençol enganxat al cos. La feina, els deures i els exàmens van ser reduïts en la primera ronda del trajecte, no pas curt, on altres van aprofitar per dormir les hores que faltaven.
Un cop a l’estació de Ribes ens vam trobar el que tots temíem. Un cel furiós i ennuvolat, que esclataria en qualsevol moment. Però com el cau ens ha ensenyat a cuidar la natura, i així ho hem fet tota la vida, aquest cop la natura ens va tractar amb correspondència, deixant caure quatre gotes només de tant en tant i de manera tímida.


La primera part de l’excursió, que tots recordàvem “senzilleta”, va resultar ser una pujada espectacular i amb més pes a la motxilla del que esperàvem, degut a la roba d’abric que tots dúiem. Tot i així, fent gala de la cohesió que caracteritza Truc 1, la resta de camí va ser molt agradable, parant només de tant en tant per reagrupar-nos i esperar a l’enemiga de les pujades, deixant temps per descansar als lesionats.


Un cop al refugi, immersos en l’espectacular paisatge superposant prats, boscos, i aigua fresca de la font del roure, vam dinar i descansar una bona estona per afrontar una tarda productiva amb energia. La pluja ja havia esclatat.


La primera activitat, aprofitant l’avinentesa, va ser una dinàmica que va conduir a un bon debat sobre la lluita armada. I la segona, una simulació d’un míting polític on havíem de defensar la nostra proposta de cara als campaments, que va servir per decidir projecte i encarar gairebé del tot el futur que tots esperàvem saber amb ànsies.
Sopar, interaccionar amb dos forasters de l’Hospitalet que també dormien al refugi, tocar la guitarra i cantar a la vora de la llar de foc a manera de joc de nit. I a dormir d’hora, que l’endemà havíem de desfer el camí!
Després d’un bon dia molt carinyós i d’esmorzar, vam baixar cap a l’estació, amb una mica més de pluja.


La franja de temps mort entre l’arribada i la sortida del tren la vam aprofitar per anar a prendre algo al bar i fer una mica d’aperitiu.
Ja de tornada, alguns pensàvem amb il·lusió el projecte escollit i la manera d’afrontar-lo.
Ara, a seguir treballant. Así si!