Aquesta Setmana Santa, TRUC 1 hem fet els nostres primers campaments sols!! Ha sigut meravellós poder compartir tots aquests dies.

Vam fer ruta en bici passant per diversos pobles del Ripollès i acabant a Girona, i entre parada i parada, vam aprofitar per fer activitats i descobertes per començar a encaminar el nostre projecte de l’any que ve!

Els últims dos dies ens vam allotjar al local ocupat “Can Kolmo“, on ens van tractar perfecte i ens van explicar una mica de la seva causa i les seves experiències.

Va ser una vivència molt profitosa, ja que gran part de la unitat està molt interessada en els centres autogestionats i ocupats. Però com no falla mai, també vam tenir temps per divertir-nos amb tot un seguit d’activitats que havíem preparat!

Des de Truc 1 volem agrair el suport del Víctor, que sense ell, els campaments no haurien estat possibles, ja que el nostre animador, l’Albert, estava lesionat i no va poder venir!

Esperem repetir uns campaments iguals o millors a l’estiu. Ara toca posar-se a “currar” per escollir el nostre projecte!

TRUC 1

El passat 8 d’abril, els nois i noies de truc 2 vam marxar de campaments prop de Figueres, més concretament a una masia anomenada Cal Gai a fer unes reformes per a contribuir a la construcció d’un nou centre escolta, lloc on de pas, vam gaudir d’uns dies de desconnexió de les nostres enfeinades vides i dels nostres grans projectes i on l’objectiu principal va ser la cohesió de grup.
Aquesta petita gran aventura va començar el dia 8 d’abril ben d’hora a l’estació del Clot amb un tren direcció Figueres.
Un cop allà era hora de comprar el menjar, agafar un autobús i marxar cap al terreny on passaríem els següents 4 dies. El primer dia va ser per adaptar-nos al terreny, plantar tendes, deixar totes les coses al seu lloc, netejar l’interior de la casa i fer temps per esperar que arribessin les persones que faltaven. I un cop que ja estàvem tots junts, ens vam reunir per sopar i explicar les peculiars anècdotes del primer dia de campaments. Després d’una bona estona compartint vivències era l’hora de dormir i agafar forces pel dia de treball que ens esperava.
L’endemà va aparèixer l’Adrià, el propietari de la casa i el terreny i l’home amb el qual havíem contactat per fer el servei, que després d’una breu explicació de l’ús correcte d’algunes eines i de les funcions que havíem de fer amb elles, ens va dividir en petits grups per dur a terme diferents feines.
Durant els següents dies, uns ens vàrem encarregar de fer un forat a terra al llarg del camí perquè passes un tub per sota i donar aigua a la casa, uns altres van fer uns forats a terra per col·locar tanques per als animals, i per últim, els altres vam ajudar l’Adrià i netejar el camí de la vegetació.
Paral·lelament a tot el treball del matí, els campaments van estar plegats d’activitats, descobertes i moments per gaudir tots junts de la nostra companyia i de la tranquil·litat que es respirava.
En conjunt van ser uns campaments plens de sorpreses. Al principi ningú sabia del tot com anirien els campaments ni quin seria el resultat final però crec que el resultat no va deixar a ningú descontent. Tots vàrem estar a gust entre nosaltres i vam viure grans moments junts i si el bon ambient i la diversió no fos prou sorpresa, l’Adrià tenia una sorpresa més per nosaltres, ja que el dia abans de marxar, ens va dir que, ja que les tanques ja estaven col·locades, portaria a uns quants cavalls i ases per conviure l’últim dia amb nosaltres, i perquè no… fer Consell amb nosaltres també.
L’últim dia de campaments va ser una mica com tots: llevar-se molt d’hora, recollir-ho tot, assegurar-nos de no oblidar res i marxar fins a la parada de bus però no sense acomiadar-nos abans del Galindo i els seus companys i de l’Adrià.
Un cop a Barcelona només ens queden els records d’aquests grans campaments.

El passat 11 i 12 de febrer els nois i noies de truc 2 vàrem anar a Igualada per gaudir d’una excursió tots junts i de pas realitzar una presentació de Fronteres Invisibles.
L’excursió va començar com qualsevol altra, quedant tots al cau per després marxar cap al poble on passaríem la nit amb l’única diferència que anàvem amb bicicleta, ja que el poble per fer el projecte on havíem d’anar l’endemà estava lluny del lloc on dormíem i no hi havia la possibilitat d’anar amb transport públic.

Un dels moments estrella de la nit va ser la sessió de risoteràpia creada i dinamitzada per les animadores. Una activitat de nit que tenia el seu moment instants després del sopar. Una activitat que va complir de sobres amb el seu propòsit, ja que durant aquella estona tots vam riure bastant amb les diferents activitats i reptes de la nit.

La idea d’anar en bici, que al principi feia una mica de mandra, va resultar una eina de diversió i cohesió molt útil i l’excusa perfecta per fer el “tonto” després de sopar durant gran part de la nit. Sent nosaltres els protagonistes de curses a càmera lenta, passejades per la ciutat i reptes diversos.
Això va fer que tots els presents poguéssim gaudir deixant per un moment l’estrès dels nostres ambiciosos projectes.
L’endemà ens havíem de llevar d’hora per poder anar al poble on havíem de fer el projecte amb els nois i noies de la unitat Tamasak del cau de Sant Martí de Tous. Alhora, altres membres del grup aprofitaven el temps per a buscar informació i poder desenvolupar millor el seu projecte.
Tot i el cansament de tots plegats producte d’una nit de cau en un terra dur i fred i d’una pedalada prou llarga, finalment el dia va ser productiu per tots i, un cop acabades les dues activitats, ens vam reunir tots junts (amb els trucs de l’altre cau també) per dinar i reunir forces pel camí de tornada.
Tant si era per la baixada del camí de tornada, com per les ganes d’acabar, el camí no es va fer tan llarg com l’anada i més d’hora del que pensàvem ja estàvem a punt per agafar el tren de tornada i concloure una excursió plena de riures, de diversió i d’estones agradables tots junts.