Els Ràngers i les Noies Guia hem anat de campaments a la Molina. No sabíem si trobaríem neu, però com més ens apropàvem a la parada final més convençuts estàvem de què n’hi hauria. I així va ser, només arribar ja van haver les primeres relliscades dels campaments, tota una odissea pujar fins el refugi amb el terra gelat! Hem passat totes les estones lliures (quan ens vèiem amb cor de sortir fora, perquè feia molt fred) jugant a fer trineus i fent guerra de boles de neu.
Per estar calentets al refugi havíem d’encendre una estufa que anava amb llenya i entre uns i altres al final l’hem aconseguit encendre-la sense ajuda del responsable del refugi! Podem dir que hem après a encendre un foc, tenint una base de pals ben grossos i posant-hi a sobre branquetes seques i una pastilla per a què la flama pugi.
El primer dia ens vam trobar amb una infermera, una política, un economista, una professora de química i una periodista que també havien rebut les mateixes cartes que ens havia estat enviat aquell ens anònim durant el trimestre. Vam decidir entre tots proposar un nou món més just, basant-nos en les divisions polítiques actuals per tal de tenir un pla bé per si de cas el món acabava de veritat. Finalment seguim aquí, i tot i que vam tenir un ensurt amb una gravació molt estranya i que feia molta por, estem tots sans i estalvis!
Després d’aquests campaments cada cop tenim més ganes d’acabar el curs de la millor manera possible i obrint els ulls a tot allò que ens pugui ensenyar alguna cosa. És per això que aquest segon trimestre l’encararem a fer les màximes descobertes possibles i a triar la línia del projecte en el qual volem treballar. De moment hem fet una pluja d’idees i ja van sortint cosetes.
Esperem que aquests mesos abans de Setmana Santa ens serveixin per acabar de cohesionar-nos entre tots i dibuixar el camí pel qual volem iniciar-nos, sense metes, simplement descobrint allò que ens depararà!
